10. Recomanem alguns llibres

A continuació us presentarem quatre ressenyes fetes per nosaltres de quatre llibres diferents:

1. Les aventures de l’Estrafo

L'autor del llibre El món rar de l'Estrafo,  és Joles Sennell, mentre que les il·lustracions d'aquest conte són de Montserrat Tobella. La publicació té quaranta-huit pàgines. Es pot destacar el nom de l'autor, ja que utilitza un pseudònim; el seu nom original és Josep Albanell. Aquesta obra està editada per Edicions Cadí. Les primeres edicions van ser fundades per Muntanya Encantada a Lleó, la primera va ser l'any 1998 i la segona al 2001. Aquesta ultima edició va ser l'any 2008 a Barcelona. Hi han hagut 24166 de contes d'aquest exemplar. Aquest tipus de contes són per a xiquets entre 9 i 12 anys.

La il·lustradora, Montserrat Tobella, destaca per les representacions d'emocions, els sentiments i els aspectes de l'entorn. En aquest conte en concret, l'Estrafo que dóna protagonisme a la música i a l'alegria, ja que ha nascut en un món gris i fosc que a ell no li agrada. Així, començarà un viatge d'emocions, rar, meravellós i de fantasia. Cal remarcar la importància de la portada i la contraportada, ja que són el primer contacte il·lustratiu amb el lector. En aquest cas podem veure o intuir el tema, el personatge principal, l'estil i la informació bàsica que iniciarà al lector. En la portada també hem de remarcar el joc de colors cridaners i la tipografia del títol.

El títol del nostre conte és totalment temàtic, ja que s'ajusta de manera precisa al contingut del text. El conte principalment tracta sobre la raresa del món on ha nascut l'Estrafo, fins que aconsegueix eixir-ne. Amb això ens permet d'una manera o d'altra anticipar el contingut del text. Quant a la tipografia utilitzada al títol, cal destacar-la perquè està tractant d'una manera per remarcar el seu significat, ja que el món que ens fa veure l’autor es que siga tot rar. Podem observar com les lletres pareixen moure's i no estan escrites cap a una direcció en concret.

Quant als colors, no hi ha un color fix. Podem veure com a la portada hi ha una combinació de colors i tonalitats, encara que preferentment es destaca el color groc que representa la felicitat, curiositat, optimisme, diversió, saviesa, imaginació o espontaneïtat, que d'una manera o d'altra són la temàtica del conte. D'altra banda, a la contraportada hi trobem un petit abstract per informar breument al lector sobre el contingut del llibre. Cal destacar que no es manté l'estil de la portada, i tampoc hi ha guardes.

Les característiques il·lustratives que acompanyen el text, tenen la seua importància  per mostrar escenes, accions i situacions descrites en el text. S'utilitzen textures i tonalitats de diferents papers per remarcar així la temàtica literària. Podríem dir que s'utilitza la tècnica del collage. Al principi predominen els colors obscurs, i progressivament van apareixent nous colors en funció del títol del llibre, ja que el protagonista va trobant el que pretén. Finalment hi ha una barreja de totes les tonalitats; d'aquesta manera s'utilitzen els colors per reforçar paral·lelament l'estructura i la història del conte. El personatge principal, presenta l'anatomia d'un ésser humà; en canvi els altres personatges són animalets representats amb una mida més gran que la normal, ja que això podria representar l'apropament del lector, al món del protagonista.

Tornant a les tipografies triades, el text en general manté el mateix tipus lletra, tot el conte està escrit en majúscules i no hi ha variacions de grandària, només es fa una petita variació per destacar la paraula del començament o després del punt. També podríem dir que aquest tipus de lletra pot ser que haja sigut triada perquè és la que pot entendre un lector infantil i juvenil.

Ara bé, la temàtica també és un poc variada, ja que com a tema principal aquesta la música, ja que estaria dins del món que no és palpable. D'altra banda el protagonista fa un viatge fins a arribar a trobar la música, i al mateix temps hi ha una explosió de sentiments. Per tant, la temàtica principal seria la música, ja que és el que està buscant el protagonista del conteL'estructura narrativa del nostre conte provoca moltes sensacions, ja que al principi no se sap molt bé què tracta i això fa que el lector s'enganxe a seguir llegint per veure com acaba la història. Després el protagonista comença un viatge per un món fantàstic. Això crea interés al lector, ja que un lector infantil-juvenil, sempre prefereix un conte d'aventures i màgia, que un conte d'història. Aquest conte posseeix un text que transmet un missatge denotatiu, ja que qualsevol tipus de lector pot entendre la història, ja que té una única interpretació. Així mateix, amb una progressió temàtica lineal, ja que el text avança combinant la informació ja coneguda i la informació nova. En aquest cas, el nostre conte manté una progressió de tema constant, hi ha un sol tema amb un esquema bàsic de la narració. L'espai és un món inventat, però versemblant, ja que no existeix però és una còpia del real. El personatge també és constant perquè no sofreix cap evolució. I el conte posseeix un final tancat, ja que el protagonista ens planteja les conclusions definitives per resoldre el problema.

Quant a les veus del discurs, hi ha dos tipus de realitat: la realitat externa, que en aquest cas, tenim a l'autor real que és Josep Albanell; el lector real, és el lector infantil o juvenil, l'autor model depén de la imatge que cada lector es fa de l'autor real, i el lector model, és el tipus de lector a qui va adreçat el text, en aquest cas seria per a un lector infantil ple de ganes d'aventures i imaginació; d'altra banda, tenim la realitat discursiva, que en aquest cas tenim el locutor o el narrador del text en tercera persona, això ens fa veure que el conte està relatat d'una manera objectiva amb un estil directe.

2. Un parc sense secrets
Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.

La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.

La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.

L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.

A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.

Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.

Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.

Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.

2. En Ring 1-2-3 i el món nou.

El títol és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre i és cridaner perquè està en color taronja sobre un fon negre. Destaca pel cridaner nombre del protagonista (Ring 1-2-3). 

Les cobertes són de tapa dura amb il·lustracions i colors freds. Tant la portada com la contraportada són part d'un mateix dibuix que anuncien que un xiquet pensa en un món perdut i un món nou. A més, on apareix el món perdut, hi ha una frase que es refereix al mal pensament que té el xiquet del món i de la necessitat de canviar-lo. Les guardes no són iguals i estan plenes de significat i colors. La primera té colors més freds perquè simbolitza el món perdut i l'última té colors més càlids perquè fa referència al món ideal del xiquet. A més, tenen relació amb la història que es va contar al llibre i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre, però no formen part de la història en si. Les guardes, les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen.

La tipografia és distinta, ja que al llarg de la història, quan l'autor vull cridar l'atenció amb una frase, canvia el tipus de lletra i la seua mida. A més, també escriu en majúscula per a ressaltar algunes paraules.

Emili Teixidor és un autor veterà i reconegut que ha guanyat molts premis a la seua carrera i per tant la seua trajectòria és un incentive per a llegir aquest llibre. A més, aquest llibre tracta un dels temes més utilitzats als llibres infantils com el món que ens envolta: els somnis, la natura o les persones. El protagonista és un personatge pla perquè no evoluciona i al llarg del llibre parla del seu punt de vista. És un personatge atractiu, ja que és molt cridaner i no s’assembla molt a l'estereotip dels xiquets actuals, obsessionats amb la tecnologia, els jocs i que no es preocupen de la cura del nostre planeta.

L'estructura és lineal perquè està destinada a lectors inicials de primer cicle. Destaca la tècnica de la repetició, ja que a cada pàgina el xiquet parla de tot el que vol canviar. L'autor presenta els fets de manera pausada i es manté el mateix ritme al llarg de tota la història.

Aquest llibre té un final obert, ja que no es resol el conflicte principal, el mal tractament del món per part dels éssers humans. Encara que el protagonista exposa totes les idees per a solucionar-lo, al final diu que els habitants del nou món hem d'ajudar a cuidar-lo.

Està narrat en tercera persona, però als poques pàgines el narrador passa a ser en primera persona perquè és el mateix xiquet, el que fa la història més versemblant. La història ocorre a un món de ficció inventat i fantàstic. Es narra en passat al principi i després en present quan el xiquet exposa els seus desitjos.

Les imàtgens no són estàtiques i sobrepassen el marc de la pàgina. Cada il·lustració fa referència al text que hi ha a la pàgina i són a doble i a mateixa pàgina. Utilitza colors freds al principi però després utilitza una gamma càlida.

Respecte als valors que apareixen i les valoracions del llibre, podem trobar els animals humanitzats, la ruptura de costums estereotipats com el futbol o l'aparició de xiquets de diverses cultures distintes. Per tant, és un llibre molt cridaner i avançat, i molt poc tradicional que el converteix en una bona lectura per aquest cicle.

3-  Un dia de pluja

El llibre Dis-li-ho a la mare. Dis-li-ho al pare, de Cristina Petit és una novel·la narrativa d'aventures i d’humor que pretén divertir i donar una lliçó als lectors (xiquets) de l’importancia de fer cas als pares. Aquest llibre és una lectura proposada per als xiquets del primer cicle (6-7 anys).

Abans de reflexionar sobre l'anàlisi de la lectura de l'obra, cal comentar la portada i la contraportada del llibre, ja que criden l'atenció del lector per la seua varietat de colors. A més a més, la il·lustració de la portada té relació amb el títol del llibre. També destaquen les guardes que tenen la mateixa tonalitat de color i el mateix format d'il·lustració que la portada i la contraportada, aleshores, ens ajuda a fer una hipòtesi del llibre abans de la lectura. Això és molt important, ja que fa atractiu i incita a llegir-lo.

Respecte a la tipografia del llibre destacaríem que està escrit en majúscules, amb un vocabulari clar i senzill per a un tipus de lector infantil. Encara més, els diàlegs estan plens de repeticions i presenten una estructura lineal. També és cridaner que l'autora destaca en negreta el títol del llibre quan apareix en la narració i les accions que fa el xiquet protagonista de la història.

Per altra banda, les il·lustracions són narratives, per tant, es complementen amb el text i ajuden al lector a imaginar-se millor el relat. Aquestes, varien subtilment en funció del que s'hi representa: quan apareix el xiquet protagonista fent travessures els dibuixos estan més colorits i definits, en canvi, els pares que són personatges passius apareixen menys definits i amb colors apagats i neutres. En aquest cas, els personatges estan caricaturitzats, ja que l'il·lustrador no està interessat a reproduir la figura humana des d'un punt reial, sinó de còmic. A més, els esbossos no estan ben definits, els traços són irregulars i estan pintats d'una manera irregular.

La novel·la està situada en un espai real, en aquest cas, una casa. L'inici de la novel·la ens precipita en un dia de pluja, on una família tradicional formada per un pare, una mare i un xiquet, passen un dia a casa. En aquesta història es pretén que els personatges s'identifiquen amb els lectors, tant els xiquets com els pares en la pel de cadascú. Per últim, el temps és atemporal, ja que aquesta història ocórregues dia a dia a les famílies, per tant, és un llibre que atrau, ja que els lectors poden posar-se en la pell dels personatges

4- Un parc sense secrets

Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.

La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.

La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.

L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.

A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.

Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.

Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.

Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.