5. Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?

En el següent vídeo us explicarem  l’evolució de les rondalles populars fins a formar part del cànon de la literatura infantil amb exemples.

https://youtu.be/R9n-FNQUCCM

7. Què és la literatura crossover? Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares.

La literatura crossover és aquella que està escrita d'una manera senzilla. Doncs, està destinada tant a joves com a adults, sent així una literatura que no té un lector model concret.

Els llibres infantils i juvenils actuals són molt més comercials que fa anys. Els xiquets lectors d'ara normalment busquen solament els llibres del que tothom parla i que són la novetat. A més, la majoria de vegades aquests llibres coneguts solen ser estrangers com potser Harry Potter, Els jocs de la fam o El senyor dels anells. Això, també ocorre molt perquè la literatura està cada vegada més lligada al món de les noves tecnologies.

A més, pel que fa a la literatura nacional, els xiquets opten més pels llibres de ficció castellana que per la ficció catalana. Nosaltres com a mestres hem de promoure el seu gust per la lectura, i com a mestres valencians també hem de donar atenció a la necessitat de ser bons lectors de literatura catalana.

És un fenomen actual basat en la "literatura guanyada" aquesta literatura era destinada per a un lector model concret però no eren per a tot un públic transgeneracional, com és en el cas de la literatura crossover.

També podem parlar de narrativa transmèdia, on una obra es divulga per diferents plataformes...

Si voleu més informació podeu consultar en la revista  l'illa   n°66.

A continuació us deixem un enllaç molt interessant de Gemma Llunch: 

https://www.youtube.com/watch?v=CrKbzy4O1yA

10. Recomanem alguns llibres

A continuació us presentarem quatre ressenyes fetes per nosaltres de quatre llibres diferents:

1. Les aventures de l’Estrafo

L'autor del llibre El món rar de l'Estrafo,  és Joles Sennell, mentre que les il·lustracions d'aquest conte són de Montserrat Tobella. La publicació té quaranta-huit pàgines. Es pot destacar el nom de l'autor, ja que utilitza un pseudònim; el seu nom original és Josep Albanell. Aquesta obra està editada per Edicions Cadí. Les primeres edicions van ser fundades per Muntanya Encantada a Lleó, la primera va ser l'any 1998 i la segona al 2001. Aquesta ultima edició va ser l'any 2008 a Barcelona. Hi han hagut 24166 de contes d'aquest exemplar. Aquest tipus de contes són per a xiquets entre 9 i 12 anys.

La il·lustradora, Montserrat Tobella, destaca per les representacions d'emocions, els sentiments i els aspectes de l'entorn. En aquest conte en concret, l'Estrafo que dóna protagonisme a la música i a l'alegria, ja que ha nascut en un món gris i fosc que a ell no li agrada. Així, començarà un viatge d'emocions, rar, meravellós i de fantasia. Cal remarcar la importància de la portada i la contraportada, ja que són el primer contacte il·lustratiu amb el lector. En aquest cas podem veure o intuir el tema, el personatge principal, l'estil i la informació bàsica que iniciarà al lector. En la portada també hem de remarcar el joc de colors cridaners i la tipografia del títol.

El títol del nostre conte és totalment temàtic, ja que s'ajusta de manera precisa al contingut del text. El conte principalment tracta sobre la raresa del món on ha nascut l'Estrafo, fins que aconsegueix eixir-ne. Amb això ens permet d'una manera o d'altra anticipar el contingut del text. Quant a la tipografia utilitzada al títol, cal destacar-la perquè està tractant d'una manera per remarcar el seu significat, ja que el món que ens fa veure l’autor es que siga tot rar. Podem observar com les lletres pareixen moure's i no estan escrites cap a una direcció en concret.

Quant als colors, no hi ha un color fix. Podem veure com a la portada hi ha una combinació de colors i tonalitats, encara que preferentment es destaca el color groc que representa la felicitat, curiositat, optimisme, diversió, saviesa, imaginació o espontaneïtat, que d'una manera o d'altra són la temàtica del conte. D'altra banda, a la contraportada hi trobem un petit abstract per informar breument al lector sobre el contingut del llibre. Cal destacar que no es manté l'estil de la portada, i tampoc hi ha guardes.

Les característiques il·lustratives que acompanyen el text, tenen la seua importància  per mostrar escenes, accions i situacions descrites en el text. S'utilitzen textures i tonalitats de diferents papers per remarcar així la temàtica literària. Podríem dir que s'utilitza la tècnica del collage. Al principi predominen els colors obscurs, i progressivament van apareixent nous colors en funció del títol del llibre, ja que el protagonista va trobant el que pretén. Finalment hi ha una barreja de totes les tonalitats; d'aquesta manera s'utilitzen els colors per reforçar paral·lelament l'estructura i la història del conte. El personatge principal, presenta l'anatomia d'un ésser humà; en canvi els altres personatges són animalets representats amb una mida més gran que la normal, ja que això podria representar l'apropament del lector, al món del protagonista.

Tornant a les tipografies triades, el text en general manté el mateix tipus lletra, tot el conte està escrit en majúscules i no hi ha variacions de grandària, només es fa una petita variació per destacar la paraula del començament o després del punt. També podríem dir que aquest tipus de lletra pot ser que haja sigut triada perquè és la que pot entendre un lector infantil i juvenil.

Ara bé, la temàtica també és un poc variada, ja que com a tema principal aquesta la música, ja que estaria dins del món que no és palpable. D'altra banda el protagonista fa un viatge fins a arribar a trobar la música, i al mateix temps hi ha una explosió de sentiments. Per tant, la temàtica principal seria la música, ja que és el que està buscant el protagonista del conteL'estructura narrativa del nostre conte provoca moltes sensacions, ja que al principi no se sap molt bé què tracta i això fa que el lector s'enganxe a seguir llegint per veure com acaba la història. Després el protagonista comença un viatge per un món fantàstic. Això crea interés al lector, ja que un lector infantil-juvenil, sempre prefereix un conte d'aventures i màgia, que un conte d'història. Aquest conte posseeix un text que transmet un missatge denotatiu, ja que qualsevol tipus de lector pot entendre la història, ja que té una única interpretació. Així mateix, amb una progressió temàtica lineal, ja que el text avança combinant la informació ja coneguda i la informació nova. En aquest cas, el nostre conte manté una progressió de tema constant, hi ha un sol tema amb un esquema bàsic de la narració. L'espai és un món inventat, però versemblant, ja que no existeix però és una còpia del real. El personatge també és constant perquè no sofreix cap evolució. I el conte posseeix un final tancat, ja que el protagonista ens planteja les conclusions definitives per resoldre el problema.

Quant a les veus del discurs, hi ha dos tipus de realitat: la realitat externa, que en aquest cas, tenim a l'autor real que és Josep Albanell; el lector real, és el lector infantil o juvenil, l'autor model depén de la imatge que cada lector es fa de l'autor real, i el lector model, és el tipus de lector a qui va adreçat el text, en aquest cas seria per a un lector infantil ple de ganes d'aventures i imaginació; d'altra banda, tenim la realitat discursiva, que en aquest cas tenim el locutor o el narrador del text en tercera persona, això ens fa veure que el conte està relatat d'una manera objectiva amb un estil directe.

2. Un parc sense secrets
Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.

La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.

La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.

L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.

A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.

Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.

Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.

Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.

2. En Ring 1-2-3 i el món nou.

El títol és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre i és cridaner perquè està en color taronja sobre un fon negre. Destaca pel cridaner nombre del protagonista (Ring 1-2-3). 

Les cobertes són de tapa dura amb il·lustracions i colors freds. Tant la portada com la contraportada són part d'un mateix dibuix que anuncien que un xiquet pensa en un món perdut i un món nou. A més, on apareix el món perdut, hi ha una frase que es refereix al mal pensament que té el xiquet del món i de la necessitat de canviar-lo. Les guardes no són iguals i estan plenes de significat i colors. La primera té colors més freds perquè simbolitza el món perdut i l'última té colors més càlids perquè fa referència al món ideal del xiquet. A més, tenen relació amb la història que es va contar al llibre i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre, però no formen part de la història en si. Les guardes, les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen.

La tipografia és distinta, ja que al llarg de la història, quan l'autor vull cridar l'atenció amb una frase, canvia el tipus de lletra i la seua mida. A més, també escriu en majúscula per a ressaltar algunes paraules.

Emili Teixidor és un autor veterà i reconegut que ha guanyat molts premis a la seua carrera i per tant la seua trajectòria és un incentive per a llegir aquest llibre. A més, aquest llibre tracta un dels temes més utilitzats als llibres infantils com el món que ens envolta: els somnis, la natura o les persones. El protagonista és un personatge pla perquè no evoluciona i al llarg del llibre parla del seu punt de vista. És un personatge atractiu, ja que és molt cridaner i no s’assembla molt a l'estereotip dels xiquets actuals, obsessionats amb la tecnologia, els jocs i que no es preocupen de la cura del nostre planeta.

L'estructura és lineal perquè està destinada a lectors inicials de primer cicle. Destaca la tècnica de la repetició, ja que a cada pàgina el xiquet parla de tot el que vol canviar. L'autor presenta els fets de manera pausada i es manté el mateix ritme al llarg de tota la història.

Aquest llibre té un final obert, ja que no es resol el conflicte principal, el mal tractament del món per part dels éssers humans. Encara que el protagonista exposa totes les idees per a solucionar-lo, al final diu que els habitants del nou món hem d'ajudar a cuidar-lo.

Està narrat en tercera persona, però als poques pàgines el narrador passa a ser en primera persona perquè és el mateix xiquet, el que fa la història més versemblant. La història ocorre a un món de ficció inventat i fantàstic. Es narra en passat al principi i després en present quan el xiquet exposa els seus desitjos.

Les imàtgens no són estàtiques i sobrepassen el marc de la pàgina. Cada il·lustració fa referència al text que hi ha a la pàgina i són a doble i a mateixa pàgina. Utilitza colors freds al principi però després utilitza una gamma càlida.

Respecte als valors que apareixen i les valoracions del llibre, podem trobar els animals humanitzats, la ruptura de costums estereotipats com el futbol o l'aparició de xiquets de diverses cultures distintes. Per tant, és un llibre molt cridaner i avançat, i molt poc tradicional que el converteix en una bona lectura per aquest cicle.

3-  Un dia de pluja

El llibre Dis-li-ho a la mare. Dis-li-ho al pare, de Cristina Petit és una novel·la narrativa d'aventures i d’humor que pretén divertir i donar una lliçó als lectors (xiquets) de l’importancia de fer cas als pares. Aquest llibre és una lectura proposada per als xiquets del primer cicle (6-7 anys).

Abans de reflexionar sobre l'anàlisi de la lectura de l'obra, cal comentar la portada i la contraportada del llibre, ja que criden l'atenció del lector per la seua varietat de colors. A més a més, la il·lustració de la portada té relació amb el títol del llibre. També destaquen les guardes que tenen la mateixa tonalitat de color i el mateix format d'il·lustració que la portada i la contraportada, aleshores, ens ajuda a fer una hipòtesi del llibre abans de la lectura. Això és molt important, ja que fa atractiu i incita a llegir-lo.

Respecte a la tipografia del llibre destacaríem que està escrit en majúscules, amb un vocabulari clar i senzill per a un tipus de lector infantil. Encara més, els diàlegs estan plens de repeticions i presenten una estructura lineal. També és cridaner que l'autora destaca en negreta el títol del llibre quan apareix en la narració i les accions que fa el xiquet protagonista de la història.

Per altra banda, les il·lustracions són narratives, per tant, es complementen amb el text i ajuden al lector a imaginar-se millor el relat. Aquestes, varien subtilment en funció del que s'hi representa: quan apareix el xiquet protagonista fent travessures els dibuixos estan més colorits i definits, en canvi, els pares que són personatges passius apareixen menys definits i amb colors apagats i neutres. En aquest cas, els personatges estan caricaturitzats, ja que l'il·lustrador no està interessat a reproduir la figura humana des d'un punt reial, sinó de còmic. A més, els esbossos no estan ben definits, els traços són irregulars i estan pintats d'una manera irregular.

La novel·la està situada en un espai real, en aquest cas, una casa. L'inici de la novel·la ens precipita en un dia de pluja, on una família tradicional formada per un pare, una mare i un xiquet, passen un dia a casa. En aquesta història es pretén que els personatges s'identifiquen amb els lectors, tant els xiquets com els pares en la pel de cadascú. Per últim, el temps és atemporal, ja que aquesta història ocórregues dia a dia a les famílies, per tant, és un llibre que atrau, ja que els lectors poden posar-se en la pell dels personatges

4- Un parc sense secrets

Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.

La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.

La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.

L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.

A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.

Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.

Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.

Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.

11. Recomanem un clàssic: ... (Charles Dickens)

Nosaltres hem triat a Charles Dickens (1812-1870), va ser un escriptor molt important sobretot a la literatura universal, a les seues obres sempre li donava una dosis d´humor e ironia i al mateix temps una gran crítica social.

La seua obra més reconeguda a l'àmbit de la literatura infantil és el conte de nadal, per això hem triat la primera part de l'obra, per a saber com és pronunciaven les paraules hem utilitzat el programa SAÓ, d´ajuda a la lectura en veu alta, a continuació us deixem el vídeo de la lectura dramatitzada. Aquest és l'enllaç: 

https://youtu.be/cFpeXkCLRqA

9. “Com treballem la poesia a l’aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donem a vosaltres, pares i mares?”

Normalment a les aules la poesia es tracta conjuntament amb la cançó. D'aquesta manera, la poesia desenvolupa el sentit del ritme i de la musicalitat. També ajuda a facilitar la introducció en l'imaginari col·lectiu (folklore). La poesia i la cançó obri la possibilitat de viure el valor simbòlic i màgic de les paraules en la representació de la realitat (funció estètica del llenguatge).

Pensem que per a iniciar als xiquets en la lectura de poesia seria adequat poemes breus amb molta musicalitat i ritme per a facilitar la lectura i tractat des d'una perspectiva lúdica (endevinalles, cançons) per a motivar-los. També és una bona idea que els poemes tracten de temes interessants per a ells.

Activitats per a llegir poemes, hem escollit la tècnica anomenada, mascotes poètiques. De la temàtica, casa i escola. Els xiquets haurien d'actuar com si foren gossos. Primerament, posarien el seu cos amb forma de gos Si estigueren en el cas que volen desplaçar-se, doncs haurien de saltar com si foren gossos. I a l'hora de parlar, recitarien el poema com si foren gossos, doncs haurien de lladrar cada vegada que hi ha una pausa, quan agafen aire o simplement quan vulguen.

Vida de gos

La gent, de la mala vida,

en diu que és vida de gos.

Dependrà de quin gos siga.

Si és del meu,també la voldria jo!

Vídeo: https://youtu.be/p31WPTTLapE

Activitats per memoritzar poemes, hem escollit la tècnica de poemes il·lustrats. De la temàtica, camp. Aquesta tècnica consisteix al fet que quan anem recitant el poema, els xiquets han d'anar representant amb gestos o accions el que diu el poema. En aquest cas, tots els xiquets són marietes, per exemple quan diu amunt i avall, els xiquets han de saltar i després han d'agenollar-se cap avall.

Marieta

Amunt i avall va la marieta,

Tota pintada, tota rogeta.

Compta-li les taques de l’esquena,

Mira a veure si en té una setena.

Se’n va, s’escapa, no sap estar-se quieta!

Vídeo: https://youtu.be/5CA8jeyUak4

En activitats per a escriure i recrear poemes, hem escollit la tècnica de, unes lletres molt especials. Doncs hi haurà una lletra predominant al poema, en aquest cas és la vocal "a". El poema el comença un xiquet/eta, per exemple recitant dos versos, després li toca a un altre xiquet/eta i recita altres dos versos, seguint la tècnica. Prèviament faríem llistes de paraules amb terminacions en vocals o que tinguen la vocal escollida. Els xiquets poden fer ús del diccionari.

L’amiga de la Marta

Estava la Marta plorant davall la taula,

quan de sobte va aparéixer la fada.

Aquesta observava la fada,parlant amb una rata.

La fada portava una ensaïmada,

que de sobte la rata li la en furtava.

La pobra Marta, només necessitava una abraçada

de la seua amiga la fada. 

Vídeo: https://youtu.be/hmId9PVl7iE

4. El fabulós (?) món de Disney

La factoria de Disney està plena de manipulacions ideològiques, com són els estereotips, les dones s´encarregan de fer les feines de la casa, ajudar als familiars i els homes a lluitar contra les bèsties, com és per exemple de La bella i la bèstia.

Les princeses sempre són belles, delgades, de pell blanca, rosses. Es caracteritzen per ser bones innocents, s´encarreguen de netejar, són les més sentimentals i sempre estan esperants al seu príncep.

Els homes, són atractius, forts, valents, no tenen mai por, lluitan amb diferents tipus de criatures i fan ús de la violència per a salvar a les dones de les quals estan enamorats.

Estem tan acostumats a veure aquesta sèrie de personatges que ni tan sols ens adonem compte que són una vertadera crítica a la societat i estan condicionant als nens, creen en ells estereotips. Per això hem d´advertir als infants de aquests estereotips i fer que ells mateixos seguisquen capaços de pensar de manera crítica, però no hem de censurar mai aquest tipus de contingut.

Actualment, Disney ha fet un esforç per eliminar alguns estereotips, i ara podem trobar princeses de color com Tiana, però queda moltísim recorrit per a arribar a conseguir acabar amb tots ells. 

Hi ha d'haver una diversitat en els llibres infantils, el fet de ser xic no té que estar relacionat amb llegir només històries de monstres o policies, també poden llegir històries d'amor, i el mateix ocorre amb les xiques.

Tot això és conseqüència d'una literatura comercial infantil com és la de Disney. Una literatura que deixa en l'oblit les vertaderes històries tradicionals orals que tots coneixem, que omple les històries d'estereotips eliminant aquells temes com són la violència o la mort perquè es pensa que no són adequats per als nens i que té per únic objectiu aconseguir diners a través de pel·lícules, joguines, videojocs... Per això hem de fer veure als nens aquests aspectes i que siguen capaços d'escollir lliurement però sempre d'una manera crítica.

Perquè vegeu fins que punt, Disney ha canviat les vertaderes històries que tots coneixem us deixem un enllaç on s'explica la història de la Ventafocs:

http://www.bebesymas.com/libros-infantiles/el-cuento-original-de-la-cenicienta-tampoco-seria-demasiado-adecuado-para-los-ninos

2. Llegir per a gaudir, llegir per a aprendre, llegir per a créixer

És un fet, que l'índex de lectura infantil i juvenil està descendent actualment i sobretot a la nostra comunitat, els xiquets ja no lligen com fa uns anys, tenen altres prioritats abans de la lectura com poden ser els videojocs, la televisió, i tot el relacionat amb Internet.

Com pares, hem d'incentivar als nostres fills a llegir, anar a biblioteques, o que utilitzen les tecnologies per a llegir. Perquè hi ha una lleugera relació entre llegir i triar bones notes a l'escola, i si no ho fan, segurament fracassen escolarment.

Un dels grans problemes que tenen els xiquets i els joves que lligen, és que no entenen el que estan llegint i per això no les proporciona plaer i gaudi. És funció de l'escola ensenyar a llegir, a comprendre la lectura, però per això no és necessari que l'escola impose llegir no, només interessar als xiquets a llegir, que veuen als seus pares llegir, que compartisquen una estona del dia tota la família a llegir junts. I a poc a poc agafaran el gust per la lectura, ells mateixos s´adonaran compte que llegir no és una obligació sinó un plaer.

A continuació us deixem un enllaç d´una notícia sobre l´índex de lectura a la Comunitata Valenciana per a tindre més informació i unes dates més precisos:

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/01/13/56956c27ca4741f2178b468d.html

Conferència de Joan Portell

Avui hem tingut el plaer d´assistir a la conferència de Joan Portell, a continuació us deixem un breu resum de què ha tractac.
Joan Portell és pedagog, editor, escriptor i crític literari. Ha publicat diversos llibres per a petits i grans (Estimat alumne, M´agrada llegir... ). Col·labora en diversos mitjans de comunicació.

La seua parla va girar entorn de un estudi que va desenvolupar ell mateix i per això es va plantejar tres qüestions: per a què llegir?, què voleu saber? I qui ensenya a llegir?

Al voltant de la primera qüestió l'escriptor ens va donar unes sèries de respostes que són les més habituals. Llegim per a entendre el món, per a desenvolupar unes capacitats de comunicació que ens permetre elaborar un discurs. Personalment, la resposta que més m´agradat és llegir ens serveix per a viure altres vides, és a dir, llegint ens posem en la pèl dels personatges. Com a mestres està en les nostres mans donar la possibilitat als alumnes de llegir.

Pel que fa a la qüestió de què voleu saber, hem de conéixer que l'educació es tracta d'una ciència inexacta, és a dir, la mateixa proposta didàctica té diferents respostes segon l'infant. Joan Portell va realitzar un model de recerca per al seu estudi. En primer lloc, va analitzar el marc teòric de l'infant (tractat en un moment determinat), tindre en compte: els hàbits lectors, l'informe PISA; PIRLS; el nivell de lectura , educatiu, i econòmic; i les expectatives dels pares i l'autoimatge. A continuació, s´hauria d'aplicar la metodologia més adequada, seguida de l'anàlisi dels resultats on es podrà fer comparacions i classificar a l'infant segons siga lector, lector dèbil... Per últim, arribem a les conclusions següents: com més nivell d'estudis més nivell lector tindrà l'alumne i si l'alumne en la seua infantesa va llegir amb els seus pares, en un futur tindrà un record positiu relacionat amb la lectura. A mi paréixer l´entorn familiar del xiquet influenciarà a l´hora d'aplicar unes estratègies o altres.

Fent referència a l´ultima qüestió, l'escola ha de ser un aliat de l'infant en la lectura, però és la família la responsable, ja que l'escola no es pot fer càrrec que tots els xiquets de la classe siguen lectors. Com un date curiós al seu estudi va obtindré que hi havia molts mestres que no llegien.

"Els llibres que t´agraden sempre els portes amb tu i ens tractes com si foren un tresor"

1.De què va aquest blog?

El tema principal d'aquest blog és promoure el foment de la lectura. Principalment va dirigit als pares dels xiquets, però ells mateixos també poden entrar i indagar al blog. També, pretenem fomentar la interactivitat entre pares i fills, que d'aquesta manera els pares poden guiar als seus fills a una bona lectura al mateix temps els poden habituar a llegir i culturitzar-se.

Volem conscienciar als pares de la importància que té la lectura als xiquets, l'adolescència és sovint un moment dels adolescents com per les famílies. L'adolescència és l'etapa més difícil del creixement, a causa dels grans canvis que es produeixen, per això seria bo tindre algunes claus per entendre-­la i saber com abordar els possibles conflictes.

Per això haurem de seleccionar bons llibres, que fan que els nens poden reflectir, que pot tenir una opinió critica i sobretot llibres per a inculcar valors. Aleshores, haurem de fomentar la lectura als xiquets des de ben xicotets, encara que també, es pot fomentar la lectura als pares, perquè molts és centrar-se en el dia a dia i deixar gradualment de lectura. Per això vosaltres, els pares, deveu donar exemple a l'hora de llegir.

En aquest blog, penjarem totes classes d'activitats, relacionades amb la lectura com són: publicacions de ressenyes de llibres, activitats de classe relacionades amb la lectura, vídeos, animacions lectores entre altres.

8. “Com podem jugar amb els contes? Gianni Rodari ens ho explica”.

La gramàtica de la fantasia és una eina molt flexible. Encara que el seu propòsit primari és descriure diversos mètodes per estimular la pel que fa a la creativitat del nen pel que fa a la llengua, es pot aprofitar a molts altres aspectes.

Rodari ens presenta diverses tècniques per generar idees amb les quals construint històries. Per a ell, tan interessant és el procediment que condueix a l'aparició de la idea, no la redacció de la futura història. És el principal mètode d'estimulació de la imaginació que proposa Rodari el "binomi fantàstic anomenat". Consta de dues paraules estranyes cara l'altre. L'aparellament de paraules així creat requereix l'ús de la fantasia per posar-los en la relació. És molt important que aquestes paraules són prou lluny l'una de l'altre.

El binomi fantàstic, l'element estrany. L'illa del tresor. Stevenson. (2n paràgraf, pàg. 115). Aquesta tècnica consisteix a introduir un element estrany, per exemple, en lloc de ser "un vaixell" es canvia per un autobús. El fragment quedaria d'aquesta manera:

"Finalment, Silver organitza l'expedició. Sis homes decidiren quedar-se a l'autobús i els altres tretze, amb Long John al davant, començaren a abordar l'autobús. Va ser aleshores quan se'm va acudir la primera de les idees arriscades que ens ajudaren a salvar les nostres vides. Com Silver havia deixat sis homes a l'autobús, era evident que els nostres no podien apoderar-se de l'autobús i, si ho intentaven, com que també eren sis homes a bord, em semblava igual d'evident que no em necessitaven. De manera que vaig decidir baixar a terra. Botí a un dels autobusos i m'hi vaig arraulir en un raconet, quasi al mateix temps que els homes que començaven a remar".

D'altra banda hem utilitzat una altra tècnica, que consisteix a equivocar les histories. Hem agafat el conte de La Ventafocs, de Grimm, i en lloc d'anar a la festa la més bonica, va més lletja que de normal, i així i tot, el príncep balla amb ella (pàgina 77, primer paràgraf). Equivocar les histories. Pagina 67 "Gramàtica de la fantasia"

"Tot seguit, el drac, li va tirar un vestit de paper d'alumini i cartó, i unes sabatetes bordades de grassa i suor. Es va vestir a corre-cuita i se'n va anar a la festa. Les seues germanes i la seua madrastra no la van conéixer i van pensar que devia ser una captaire estrangera, de tant de goig que feia amb el seu vestit espantós. No van pensar per res en la Ventafocs, creient que devia ser a casa enmig de l'esplendor, buscant diamants entre la pols. El fill del rei s'hi va acostar, la va agafar de la mà i va ballar amb ella."