A continuació us deixem un enllaç on apareixen les idees reflectides del tema a tractar.
martes, 29 de noviembre de 2016
6. Llegim imatges: la fascinació dels àlbums il·lustrats
En aquesta entrada anem a parlar dels àlbums il·lustrats i dels seus avantatges. Gènere per a infants petits propi del segle XX, encara que té precedents al XIX.
Aquest tipus de llibres són un bon recurs per a treballar en classe amb els alumnes. Per una banda permet donar imaginació als xiquets perquè siguen capaços d'inventar ells mateixos la historia, i per altra banda observar la gran qualitat d'imatges i dibuixos que poden llegar a ser sorprenents.
Alguns dels avantatges són:
1. Millorar la capacitat d'expressió i la imaginació.
2. Recurs als sentits: pàgines que brillen, amb un tacte específic, amb elements mòbils, etc.
3. Llibre objecte: interactiu, que esdevenen joguets o peluixos, etc.
En el següent vídeo us contarem la història del llibre il·lustrat viu una aventura al fons del mar.
martes, 22 de noviembre de 2016
14. Com promovem la lectura a l’aula? Les animacions lectores
Hem elaborat la animació lectora de l´autor Neil Gaiman sobre quatre de les seue novel·les: Coraline, El llibre cementeri, El cementeri sense làpides i altres històries negres, L´al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare. Hem triat aquest autor perque ens pareixia molt interessant treballar-lo, ja que, tracta un tema no molt vist en el món dels xiquets, com és la por i la intriga.
Neil Gaiman és un autor britànic de fantasia resident als Estats Units , va nàixer el 10 de novembre de 1960 a Portchester (Anglaterra) en el si d'una família jueva d'origen polonès.
Va començar la seva carrera com a escriptor en els anys 80 després de deixar els estudis i treballar com a periodista, també va treballar com a guionista de televisió.
Tríptic
martes, 15 de noviembre de 2016
13. Superherois i superheroïnes. El món del còmic.
El còmic és una fusió íntima de l'element pictòric i el visual, en narrativa seqüencial organitzada en vinyetes. També els podem anomenar tebeos, historietes, manga, fumetto, etc.
Una de les seues característiques és que el text ha d'adequar-se a la imatge, i el ritme. Aquests han de coincidir per aconseguir una bona compressió.
Fent una valoració pedagògica del còmic trobem molts avantatges per a treballar-lo.
En primer lloc podem dir que és un gènere digne, amb un llenguatge autònom, amb plena originalitat expressiva i comunicativa, per tant, exigeix al lector un grau elevat de participació. Per altra banda, els còmics encapçalen les preferències de les lectures voluntàries dels nens. A més, un còmic té dues vegades més vocabulari que un llibre infantil, pel que fa que els nens aprenguen una amplia varietat de paraules.
Per últim, el còmic és una bona forma d'introduir la lectura als xiquets, ja que és més visual i atractiu per als xiquets més petits.
Enllaç d´una pàgina de còmics per a infants: https://es.pinterest.com/bibliotecasuria/novetats-de-c%C3%B2mics-per-a-infants/?from_navigate=true
16. Continuem llegint!
Més ressenyes de llibres diferents:
1. Gelat de tres boles poemàtiques
1. Gelat de tres boles poemàtiques
L'autora del poemari Versos de tres sabors, és Maria Dolors Pellicer, mentre que les
il·lustracions d'aquest poemari són de Rosanna Crespo. La publicació té seixanta-nou pàgines. Aquesta obra
està editada per Edicions Voramar. La primera edició va ser l'any 2006 fundades
per la mateixa editorial a Madrid i la segona va ser l'any 2007 a València. Aquest tipus de poemaris són per a xiquets a partir de
huit anys (lector model).
En aquest llibre, trobem un recull de seixanta poemes
titulat i organitzats en tres apartats temàtics, els sabors a què fa menció el
títol del llibre. "Sabors d'escola", "Sabor de mar" i
"Sabor de muntanya". L'autora s'adreça a la infantesa i aquest fet
concorda amb la selecció de temes i estil. Els poemes s'acompanyen de dibuixos
en blanc i negre de Rosanna Crespo.
El conjunt de l'obra poètica fa un trajecte bàsicament
per dos eixos temàtics, que representen ordenats segons la quantitat de poemes
que s'hi atribueixen: els elements naturals i paisatgístics (la mar i la
muntanya) i, l'escola i els xiquets i xiquetes. Maria Dolors Pellicer, va
estudiar magisteri, aleshores és mestra de professió, forma part de moviments
de renovació pedagògica, aprofundir en l'estudi de la llengua, llegir fer vida
a l'aire lliure i amanir histories per a infants.
Pretén transmetre una concepció de l'ensenyament, del
món escolar i de la infantesa. Però, en el mateix poema, a vegades, trobem més
d'un eix temàtic. Tot i que el lector de l'obra poètica de Maria Dolors, sempre
manifesta, que els xiquets i xiquetes són els protagonistes i/o els receptors
dels seus textos. En aquesta secció hi ha un recull de vint-i-cinc poemes,
l'ordenació dels quals conforma un curs escolar: s'inicia amb un poema sobre la
tardor, l'estació en la qual s'inicia l'etapa escolar i acaba amb "S'acaba
el curs". Entremig hi trobem poemes representatius sobre la biblioteca,
sobre el material escolar, sobre la classe de Música, sobre el pati, cançons
populars i, sobretot, poemes relacionats amb la multiplicitat dels xiquets i
xiquetes que es troben a l'escola.
L'escola, als poemes de Maria Dolors, és un ambient
alegre on es treballa i s'entreté, on els xiquets i xiquetes es diverteixen i
fan coses captivadores. Es pot recalcar, que els xiquets i xiquetes que
apareixen en els poemes, són feliços. És l'eix temàtic més pletòric en l'obra
poètica. S'intueix l'aproximament que fa l'autora als temes d'aquest acolliment
com: els fenòmens meteorològics, els animals, la mar, el Sol, la Lluna i les
estacions. D'una altra banda, la mirada burlesca, lúdica i innocent a la natura
i al paisatge, que s'expressa en poemes descriptius i acolorits.
Trobem una diversitat temàtica, que s'acomoden a uns
esquemes rítmics homogenis. L'autora construeix poemes curts o mitjans,
freqüentment amb versos d'art menor i regulars sil·làbicament. Principalment,
de rima assonant i amb una composició de versos plans. Els esquemes mètrics són
senzills i meticulosos, ja que hi trobem una quantitat de recursos expressius
com les al·literacions, les enumeracions o també estructures paral·leles que
produeixen una poesia agradable i amb un ritme apreciat. Però, es pot destacar
que hi ha o es pot trobar més d'un model estructural.
La majoria dels poemes, es construeixen a partir d'un
text, ja que s'intueix com hi ha una estructura narrativa darrere, amb una
presència de diàlegs o formes d'estil directe, que moltes vegades ens expliquen
una història. Aleshores, hi trobem personatges, escenari, seqüència temporal,
fórmules rituals d'inici i també d'acabament. També, hi ha caracteritzacions
com la descripció de personatges, espais, objectes o situacions. I així mateix,
poemes que ens fan reflexionar o fer-nos qüestions relacionades amb determinats
temes. Però, en totes les situacions, hi trobem la utilització de la tercera
persona.
Cal destacar, que trobem poemes d'endevinalles,
cançons de repicar, jocs verbals, cançons de bressol, embarbussaments, etc. O
també trobem de tradició popular amb la finalitat de crear situacions
comunicatives. Quant als recursos retòrics, aquests formen el principal eix
estructural de determinats poemes, ara bé, la personificació de poemes
descriptius o poemes d'endevinalles sobre elements naturals, siguen metàfores,
comparacions o enumeracions.
Finalment, quant a l'obra de Maria Dolors Pellicer, és
una obra indivisible, amb un nivell adequat. Els poemes dels diferents reculls
comparteixen uns semblants esquemes mètrics, uns models formals i uns eixos
temàtics amb algunes diferències. Així mateix, el perfil poètic relacionat amb
la natura i el paisatge, sobre l'escola i la infantesa, i altres temes amb una
actitud critica.
2. Castigats!
El títol d'aquesta obra de teatre és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre, els càstigs de tres xiquets. A més, és un títol molt cridaner perquè és curt i apareix amb una gran lletra i amb exclamació.
Les cobertes són de tapa tova amb il·lustracions i amb un color de fon verd. A més, tenen relació amb la història i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre. La portada mostra el títol, l'autor i l'il·lustrador dalt d'un dibuix d'un dels xiquets i del malvat del conte (Tirant). A la contraportada apareix el dibuix d'un dels xiquets d'esquena i al costat un petit argument de l'obra i unes dades de l'autor. Les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen per a llegir l’obra.
Pel que fa als personatges, l'obra tracta dels càstigs de tres xiquets per part d'un malvat anomenat Tirant. Tant els protagonistes com l'antagonista són personatges que tenen una evolució al llarg de l'obra perquè els xiquets aprenen les coses males i bones dels seus errors i el Tirant aprén que no pot castigar als xiquets segon el seu criteri i sense pietat. Això és molt bo per als xiquets de primària, ja que s'adonaran que totes les accions tenen una part negativa i una positiva i que s'ha d'aprendre de les errades. Es fa un símil del Tirant amb la figura de l'home del sac, una figura tradicional que ha fet por als nens des de fa molts anys. A més, cal destacar que els personatges secundaris apareixen i desapareixen, fent l’obra més dinàmica.
L'estructura de l'obra està ben clara, ja que té un només un acte que es divideix en huit escenes. A més, abans de l'obra hi ha una introducció i al final del llibre hi ha propostes d'escenificació. El plantejament de la història correspon a les escenes un i dos, el nus a les escenes de la tresena a la setena i el desenllaç a l'escena huitena. A més, hi ha un canvi d'espai a la segona escena quan els xiquets entren en l’ habitació dels càstigs i altre a l'escena huitena quan els xiquets deixen al Tirant i tornen a les seues cases.
L'espai escènic és molt interessant, ja que la historia es desenvolupa en dos mons, les cases dels tres xiquets que fan referència al món real, i l'habitació dels càstigs que fa referència al món fantàstic. Per tant, les cases dels xiquets tenen connexió amb el món real però l'habitació dels xiquets no. El públic no interactua a l'obra.
Al llarg de l'obra trobem efectes de suspens, intriga i sorpresa que criden l'atenció del lector. L'autor també juga molt amb l'engany i la confusió dels personatges a l’obra. Es tracta d'una obra còmica amb elements de suspens. Aquests efectes són possibles amb l'ajuda de les acotacions que fan la representació de l’obra més clara.
Per últim, a la història apareix principalment el valor de l'amistat, l'aprenentatge de les errades i el perdó. Els xiquets aprenen de les seues errades, els pares perdonen als seus fills i el Tirant queda frustrat pel seu rancor als nens.
3. LA POR DELS XIQUETS VALENCIANS.
2. Castigats!
El títol d'aquesta obra de teatre és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre, els càstigs de tres xiquets. A més, és un títol molt cridaner perquè és curt i apareix amb una gran lletra i amb exclamació.
Les cobertes són de tapa tova amb il·lustracions i amb un color de fon verd. A més, tenen relació amb la història i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre. La portada mostra el títol, l'autor i l'il·lustrador dalt d'un dibuix d'un dels xiquets i del malvat del conte (Tirant). A la contraportada apareix el dibuix d'un dels xiquets d'esquena i al costat un petit argument de l'obra i unes dades de l'autor. Les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen per a llegir l’obra.
Pel que fa als personatges, l'obra tracta dels càstigs de tres xiquets per part d'un malvat anomenat Tirant. Tant els protagonistes com l'antagonista són personatges que tenen una evolució al llarg de l'obra perquè els xiquets aprenen les coses males i bones dels seus errors i el Tirant aprén que no pot castigar als xiquets segon el seu criteri i sense pietat. Això és molt bo per als xiquets de primària, ja que s'adonaran que totes les accions tenen una part negativa i una positiva i que s'ha d'aprendre de les errades. Es fa un símil del Tirant amb la figura de l'home del sac, una figura tradicional que ha fet por als nens des de fa molts anys. A més, cal destacar que els personatges secundaris apareixen i desapareixen, fent l’obra més dinàmica.
L'estructura de l'obra està ben clara, ja que té un només un acte que es divideix en huit escenes. A més, abans de l'obra hi ha una introducció i al final del llibre hi ha propostes d'escenificació. El plantejament de la història correspon a les escenes un i dos, el nus a les escenes de la tresena a la setena i el desenllaç a l'escena huitena. A més, hi ha un canvi d'espai a la segona escena quan els xiquets entren en l’ habitació dels càstigs i altre a l'escena huitena quan els xiquets deixen al Tirant i tornen a les seues cases.
L'espai escènic és molt interessant, ja que la historia es desenvolupa en dos mons, les cases dels tres xiquets que fan referència al món real, i l'habitació dels càstigs que fa referència al món fantàstic. Per tant, les cases dels xiquets tenen connexió amb el món real però l'habitació dels xiquets no. El públic no interactua a l'obra.
Al llarg de l'obra trobem efectes de suspens, intriga i sorpresa que criden l'atenció del lector. L'autor també juga molt amb l'engany i la confusió dels personatges a l’obra. Es tracta d'una obra còmica amb elements de suspens. Aquests efectes són possibles amb l'ajuda de les acotacions que fan la representació de l’obra més clara.
Per últim, a la història apareix principalment el valor de l'amistat, l'aprenentatge de les errades i el perdó. Els xiquets aprenen de les seues errades, els pares perdonen als seus fills i el Tirant queda frustrat pel seu rancor als nens.
3. LA POR DELS XIQUETS VALENCIANS.
Publicat per Andana Editorial, La Maria no té por de Francesc Gisbert, escrit a partir de la cançó de Dani Miquel i amb il·lustracions de Riccardo Maniscalchi, és un llibre ple d'aventures fantàstiques que ens farà descobrir els monstres de la nostra cultura valenciana. Cal destacar que ha sigut escollit el millor llibre infantil als XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Està escrit per a un públic infantil entre 7 i 10 anys.
Abans de reflexionar sobre l'anàlisi de la lectura de l'obra, cal comentar la portada y la contraportada del llibre. Primerament, el títol del nostre conte ens avança la temàtica, per tant ens permet anticipar-nos a la història. Quant a les il·lustracions poden veure que Maria, la protagonista del conte, apareix en la portada del llibre llegint El llibre dels espantacriatures, altre conte que també formarà part de la lectura. La tonalitat de colors utilitzats són foscos, destacant el color verd i marró representant la por, la intriga i el misteri. D'altra banda, la contraportada és el llibre que porta la xiqueta en la portada, amb la mateixa tonalitat de colors semblant un llibre antic i enigmàtic. Cal destacar les guardes, ja que també ajuden al lector a imaginar-se la temàtica de la història. El disseny d'aquestes són ombres de diferents monstres i manté el mateix estil que la portada, la contraportada i les il·lustracions del conte.
L'estructura narrativa d'aquesta història és molt original. Una de les seues peculiaritats és que l'autor inclou un llibre dins d'altre, combinant les aventures que viu Maria amb el llibre dels espantacriatures on coneixerem les característiques d'aquestes. Llegint aquest llibre, els xiquets i xiquetes s'aprofundiran en una apassionant novel·la d'aventures amb la protagonista Maria, on ens trobarem als monstres de la nostra cultura valenciana com el Butoni, el Banyeta, l'home del sac, les bruixes o fades, etc. A més, Maria haurà de superar les «Tres Proves de la Por»: portar-li el collar de l'Encantada a Pinta l'Avorrida, dur-li una ploma de la Cuca Fera i regalar-li el turbant de Mussa, per a poder completar la seua missió. Per tant, s'ha de destacar l'originalitat de la història i la sensibilitat de la narració.
Per últim, tornant a les il·lustracions i la tipografia del text cal remarcar alguns aspectes. En relació amb les il·lustracions poden veure com Ricardo Maniscalchi ens ajuda amb els seus dibuixos a mostrar escenes, accions i representar als nostres monstres. Per a açò l’il·lustrador utilitza una varietat de plans. Quant a la tipografia el més destacable es que s’utilitzen diferents tipus de lletra i que l’autor interactua amb els lectors a traves d’unes bafarades i això les permet reflexionar sobre la història i sentir-se un dels protagonistes del conte.
Conferència de Almudena Francès
Almudena
Francés és una contacontes, que va als col·legis i a les biblioteques per a que
tants els pares com els xiquets s'animen
a aprofondirse en el plaer de la lectura.
Per
aquesta mestra de les històries, un conte és una bonica manera de perdre el
temps però també és una manera d'aprendre. Per a contar una història cal posar
cos i ànima.
Els
ingredients necessàries per a una bona narració són:
-
Veu natural, no impostada i amb intencions.
-
Mirada que connecta amb el públic i transmet emoció.
-
Gest per a reafirmar, contradir o il·lustrar el discurs oral.
-
Respiració pròpia i del públic.
-
Silencis, temps per a la reflexió i convida a l'escolta.
Segons
Almudena per a contar contes adequadament cal saber contes que ens agraden i
hem de complir les regles de convenciment, sorpresa i emoció, i voluntat com a
mínim.
Els
temes que més agraden als xiquets per a llegir són el misteri, l'amor i la
mort, sobretot als xiquets d'entre 9 i 12 anys. Per això, Almudena a la
conferència ens va recomanar algunes contes i ens va contar el conte de La Tia
Misèria.
A
més, Almudena Francés, ens va oferir 7 bones raons per a contar contes i
promoure-los:
1.
Ens ajuden a veure amb els ulls interiors.
2.
Mostren les conseqüències dels actes.
3.
Ens conviden a estimar la bellesa del món.
4.
Ens apropen.
5.
Posen en contacte amb el plaer de l'art.
6.
Calmen i espavilen.
7.
Són una parada en el camí.
Per
últim, Almudena en va deixar una conclusió: "Aprenentatges, llenguatge,
bellesa, etc... són un CONTE"
Si
voleu conèixer més acosta d'Almudena, aqui os deixem el seu blog:http://almufrances.blogspot.com.es/
15. Més animacions lectores!
Pel que fa a les animacions lectores de la resta de classe, els nostres companys han representat contes dels següents autors: els Germans Grimm, Gianni Rodani, Jules Verne, James Mathew Barrie, Perrault, Mark Twain, Lewis Carroll i Hans Christian Andersen.
Respecte a les disfresses i caracteritzacions dels actors, en general s'ha utilitzat molt atrezzo, cançons, música, balls i vídeos. A més, la majoria de grups han utilitzat molt el recurs de l'humor i la interacció amb el públic per a fer la seua animació més interessant i cridanera. És necessari recalcar que la meitat dels grups aproximadament van fer teatre de titelles, encara que ningú va fer teatre d' ombres.
Encara que tots els grups van tindre errades de gramàtica, d'atrezzo, de dicció i de representació, cal dir que les animacions lectores van ser molts interessants i van eixir molt bé. Els actors van tindre una bona projecció de la veu, una entonació variada, i van tindre un ritme adequat i pauses per a tindre una millor expressivitat. A més, la gestualitat i l'actuació dels companys va ser molt bona, encara que algunes persones no van fer una bona representació i no recordaven el seu paper.
12. Anem al teatre!
El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
En l'àmbit educatiu el teatre és una macroestratègia que ens ofereix unes grans possibilitats com el desenvolupament global de la personalitat de l'infant i la interdisciplinarietat acadèmica amb les diferents àrees del contingut docent.
Des del punt de vista de l'educador podem trobar molts avantatges. En primer lloc, poden conéixer millor als infants i poden canalitzar i potenciar alguns valors globals dels nens.
Quant als nens, el teatre els ajuda a satisfacer les necessitats d'expressió i comunicació dels pensaments i sentiments. A més, desenvolupa la intel·ligència, la creativitat, la sensibilitat, i la capacitat estètica millorant l'espontaneïtat, la capacitat de comunicació, i les relacions personals. Finalment, progressa en el coneixement d'altres matèries del currículum.
https://youtu.be/Sw2L_wbUFfc
domingo, 23 de octubre de 2016
5. Què són els contes de fades o rondalles? Com han arribat a ser literatura per a infants?
En el següent vídeo us explicarem l’evolució de les rondalles populars fins a formar part del cànon de la literatura infantil amb exemples.
https://youtu.be/R9n-FNQUCCM
https://youtu.be/R9n-FNQUCCM
jueves, 20 de octubre de 2016
7. Què és la literatura crossover? Com són els llibres infantils i juvenils actuals? Una guia orientativa per a pares i mares.
La literatura crossover és aquella que està escrita d'una
manera senzilla. Doncs, està destinada tant a joves com a adults, sent així una
literatura que no té un lector model concret.
Els llibres infantils i juvenils actuals són molt més
comercials que fa anys. Els xiquets lectors d'ara normalment busquen solament
els llibres del que tothom parla i que són la novetat. A més, la majoria de
vegades aquests llibres coneguts solen ser estrangers com potser Harry Potter,
Els jocs de la fam o El senyor dels anells. Això, també ocorre molt perquè la
literatura està cada vegada més lligada al món de les noves tecnologies.
A més, pel que fa a la literatura nacional, els xiquets
opten més pels llibres de ficció castellana que per la ficció catalana.
Nosaltres com a mestres hem de promoure el seu gust per la lectura, i com a
mestres valencians també hem de donar atenció a la necessitat de ser bons
lectors de literatura catalana.
És un fenomen actual basat en la "literatura
guanyada" aquesta literatura era destinada per a un lector model concret
però no eren per a tot un públic transgeneracional, com és en el cas de la
literatura crossover.
També podem parlar de narrativa transmèdia, on una obra es
divulga per diferents plataformes...
Si voleu més informació podeu consultar en la revista l'illa n°66.
A continuació us deixem un enllaç molt interessant de Gemma
Llunch:
https://www.youtube.com/watch?v=CrKbzy4O1yAlunes, 17 de octubre de 2016
10. Recomanem alguns llibres
A continuació us presentarem quatre ressenyes fetes per nosaltres de quatre llibres diferents:
1. Les aventures de l’Estrafo
L'autor del llibre El món rar de l'Estrafo, és Joles Sennell, mentre que les il·lustracions d'aquest conte són de Montserrat Tobella. La publicació té quaranta-huit pàgines. Es pot destacar el nom de l'autor, ja que utilitza un pseudònim; el seu nom original és Josep Albanell. Aquesta obra està editada per Edicions Cadí. Les primeres edicions van ser fundades per Muntanya Encantada a Lleó, la primera va ser l'any 1998 i la segona al 2001. Aquesta ultima edició va ser l'any 2008 a Barcelona. Hi han hagut 24166 de contes d'aquest exemplar. Aquest tipus de contes són per a xiquets entre 9 i 12 anys.
La il·lustradora, Montserrat Tobella, destaca per les representacions
d'emocions, els sentiments i els aspectes de l'entorn. En aquest conte en
concret, l'Estrafo que dóna protagonisme a la música i a l'alegria, ja que ha
nascut en un món gris i fosc que a ell no li agrada. Així, començarà un viatge
d'emocions, rar, meravellós i de fantasia. Cal remarcar la importància de la
portada i la contraportada, ja que són el primer contacte il·lustratiu amb el
lector. En aquest cas podem veure o intuir el tema, el personatge principal,
l'estil i la informació bàsica que iniciarà al lector. En la portada també hem
de remarcar el joc de colors cridaners i la tipografia del títol.
El títol del nostre conte és totalment temàtic, ja que s'ajusta de manera precisa al contingut del text. El conte principalment tracta sobre la raresa del món on ha nascut l'Estrafo, fins que aconsegueix eixir-ne. Amb això ens permet d'una manera o d'altra anticipar el contingut del text. Quant a la tipografia utilitzada al títol, cal destacar-la perquè està tractant d'una manera per remarcar el seu significat, ja que el món que ens fa veure l’autor es que siga tot rar. Podem observar com les lletres pareixen moure's i no estan escrites cap a una direcció en concret.
Quant als colors, no hi ha un color fix. Podem veure com a la portada hi ha una combinació de colors i tonalitats, encara que preferentment es destaca el color groc que representa la felicitat, curiositat, optimisme, diversió, saviesa, imaginació o espontaneïtat, que d'una manera o d'altra són la temàtica del conte. D'altra banda, a la contraportada hi trobem un petit abstract per informar breument al lector sobre el contingut del llibre. Cal destacar que no es manté l'estil de la portada, i tampoc hi ha guardes.
Les característiques il·lustratives que acompanyen el text, tenen la seua importància per mostrar escenes, accions i situacions descrites en el text. S'utilitzen textures i tonalitats de diferents papers per remarcar així la temàtica literària. Podríem dir que s'utilitza la tècnica del collage. Al principi predominen els colors obscurs, i progressivament van apareixent nous colors en funció del títol del llibre, ja que el protagonista va trobant el que pretén. Finalment hi ha una barreja de totes les tonalitats; d'aquesta manera s'utilitzen els colors per reforçar paral·lelament l'estructura i la història del conte. El personatge principal, presenta l'anatomia d'un ésser humà; en canvi els altres personatges són animalets representats amb una mida més gran que la normal, ja que això podria representar l'apropament del lector, al món del protagonista.
Tornant a les tipografies triades, el text en general manté el mateix tipus lletra, tot el conte està escrit en majúscules i no hi ha variacions de grandària, només es fa una petita variació per destacar la paraula del començament o després del punt. També podríem dir que aquest tipus de lletra pot ser que haja sigut triada perquè és la que pot entendre un lector infantil i juvenil.
Ara bé, la temàtica també és un poc variada, ja que com a tema principal aquesta la música, ja que estaria dins del món que no és palpable. D'altra banda el protagonista fa un viatge fins a arribar a trobar la música, i al mateix temps hi ha una explosió de sentiments. Per tant, la temàtica principal seria la música, ja que és el que està buscant el protagonista del conteL'estructura narrativa del nostre conte provoca moltes sensacions, ja que al principi no se sap molt bé què tracta i això fa que el lector s'enganxe a seguir llegint per veure com acaba la història. Després el protagonista comença un viatge per un món fantàstic. Això crea interés al lector, ja que un lector infantil-juvenil, sempre prefereix un conte d'aventures i màgia, que un conte d'història. Aquest conte posseeix un text que transmet un missatge denotatiu, ja que qualsevol tipus de lector pot entendre la història, ja que té una única interpretació. Així mateix, amb una progressió temàtica lineal, ja que el text avança combinant la informació ja coneguda i la informació nova. En aquest cas, el nostre conte manté una progressió de tema constant, hi ha un sol tema amb un esquema bàsic de la narració. L'espai és un món inventat, però versemblant, ja que no existeix però és una còpia del real. El personatge també és constant perquè no sofreix cap evolució. I el conte posseeix un final tancat, ja que el protagonista ens planteja les conclusions definitives per resoldre el problema.
Quant a les veus del discurs, hi ha dos tipus de realitat: la realitat externa, que en aquest cas, tenim a l'autor real que és Josep Albanell; el lector real, és el lector infantil o juvenil, l'autor model depén de la imatge que cada lector es fa de l'autor real, i el lector model, és el tipus de lector a qui va adreçat el text, en aquest cas seria per a un lector infantil ple de ganes d'aventures i imaginació; d'altra banda, tenim la realitat discursiva, que en aquest cas tenim el locutor o el narrador del text en tercera persona, això ens fa veure que el conte està relatat d'una manera objectiva amb un estil directe.
El títol del nostre conte és totalment temàtic, ja que s'ajusta de manera precisa al contingut del text. El conte principalment tracta sobre la raresa del món on ha nascut l'Estrafo, fins que aconsegueix eixir-ne. Amb això ens permet d'una manera o d'altra anticipar el contingut del text. Quant a la tipografia utilitzada al títol, cal destacar-la perquè està tractant d'una manera per remarcar el seu significat, ja que el món que ens fa veure l’autor es que siga tot rar. Podem observar com les lletres pareixen moure's i no estan escrites cap a una direcció en concret.
Quant als colors, no hi ha un color fix. Podem veure com a la portada hi ha una combinació de colors i tonalitats, encara que preferentment es destaca el color groc que representa la felicitat, curiositat, optimisme, diversió, saviesa, imaginació o espontaneïtat, que d'una manera o d'altra són la temàtica del conte. D'altra banda, a la contraportada hi trobem un petit abstract per informar breument al lector sobre el contingut del llibre. Cal destacar que no es manté l'estil de la portada, i tampoc hi ha guardes.
Les característiques il·lustratives que acompanyen el text, tenen la seua importància per mostrar escenes, accions i situacions descrites en el text. S'utilitzen textures i tonalitats de diferents papers per remarcar així la temàtica literària. Podríem dir que s'utilitza la tècnica del collage. Al principi predominen els colors obscurs, i progressivament van apareixent nous colors en funció del títol del llibre, ja que el protagonista va trobant el que pretén. Finalment hi ha una barreja de totes les tonalitats; d'aquesta manera s'utilitzen els colors per reforçar paral·lelament l'estructura i la història del conte. El personatge principal, presenta l'anatomia d'un ésser humà; en canvi els altres personatges són animalets representats amb una mida més gran que la normal, ja que això podria representar l'apropament del lector, al món del protagonista.
Tornant a les tipografies triades, el text en general manté el mateix tipus lletra, tot el conte està escrit en majúscules i no hi ha variacions de grandària, només es fa una petita variació per destacar la paraula del començament o després del punt. També podríem dir que aquest tipus de lletra pot ser que haja sigut triada perquè és la que pot entendre un lector infantil i juvenil.
Ara bé, la temàtica també és un poc variada, ja que com a tema principal aquesta la música, ja que estaria dins del món que no és palpable. D'altra banda el protagonista fa un viatge fins a arribar a trobar la música, i al mateix temps hi ha una explosió de sentiments. Per tant, la temàtica principal seria la música, ja que és el que està buscant el protagonista del conteL'estructura narrativa del nostre conte provoca moltes sensacions, ja que al principi no se sap molt bé què tracta i això fa que el lector s'enganxe a seguir llegint per veure com acaba la història. Després el protagonista comença un viatge per un món fantàstic. Això crea interés al lector, ja que un lector infantil-juvenil, sempre prefereix un conte d'aventures i màgia, que un conte d'història. Aquest conte posseeix un text que transmet un missatge denotatiu, ja que qualsevol tipus de lector pot entendre la història, ja que té una única interpretació. Així mateix, amb una progressió temàtica lineal, ja que el text avança combinant la informació ja coneguda i la informació nova. En aquest cas, el nostre conte manté una progressió de tema constant, hi ha un sol tema amb un esquema bàsic de la narració. L'espai és un món inventat, però versemblant, ja que no existeix però és una còpia del real. El personatge també és constant perquè no sofreix cap evolució. I el conte posseeix un final tancat, ja que el protagonista ens planteja les conclusions definitives per resoldre el problema.
Quant a les veus del discurs, hi ha dos tipus de realitat: la realitat externa, que en aquest cas, tenim a l'autor real que és Josep Albanell; el lector real, és el lector infantil o juvenil, l'autor model depén de la imatge que cada lector es fa de l'autor real, i el lector model, és el tipus de lector a qui va adreçat el text, en aquest cas seria per a un lector infantil ple de ganes d'aventures i imaginació; d'altra banda, tenim la realitat discursiva, que en aquest cas tenim el locutor o el narrador del text en tercera persona, això ens fa veure que el conte està relatat d'una manera objectiva amb un estil directe.
2. Un parc sense secrets
Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.
La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.
La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.
L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.
A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.
Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.
Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.
Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.
2. En Ring 1-2-3 i el món nou.
El títol és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre i és cridaner perquè està en color taronja sobre un fon negre. Destaca pel cridaner nombre del protagonista (Ring 1-2-3).
Les cobertes són de tapa dura amb il·lustracions i colors freds. Tant la portada com la contraportada són part d'un mateix dibuix que anuncien que un xiquet pensa en un món perdut i un món nou. A més, on apareix el món perdut, hi ha una frase que es refereix al mal pensament que té el xiquet del món i de la necessitat de canviar-lo. Les guardes no són iguals i estan plenes de significat i colors. La primera té colors més freds perquè simbolitza el món perdut i l'última té colors més càlids perquè fa referència al món ideal del xiquet. A més, tenen relació amb la història que es va contar al llibre i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre, però no formen part de la història en si. Les guardes, les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen.
La tipografia és distinta, ja que al llarg de la història, quan l'autor vull cridar l'atenció amb una frase, canvia el tipus de lletra i la seua mida. A més, també escriu en majúscula per a ressaltar algunes paraules.
Emili Teixidor és un autor veterà i reconegut que ha guanyat molts premis a la seua carrera i per tant la seua trajectòria és un incentive per a llegir aquest llibre. A més, aquest llibre tracta un dels temes més utilitzats als llibres infantils com el món que ens envolta: els somnis, la natura o les persones. El protagonista és un personatge pla perquè no evoluciona i al llarg del llibre parla del seu punt de vista. És un personatge atractiu, ja que és molt cridaner i no s’assembla molt a l'estereotip dels xiquets actuals, obsessionats amb la tecnologia, els jocs i que no es preocupen de la cura del nostre planeta.
L'estructura és lineal perquè està destinada a lectors inicials de primer cicle. Destaca la tècnica de la repetició, ja que a cada pàgina el xiquet parla de tot el que vol canviar. L'autor presenta els fets de manera pausada i es manté el mateix ritme al llarg de tota la història.
Aquest llibre té un final obert, ja que no es resol el conflicte principal, el mal tractament del món per part dels éssers humans. Encara que el protagonista exposa totes les idees per a solucionar-lo, al final diu que els habitants del nou món hem d'ajudar a cuidar-lo.
Està narrat en tercera persona, però als poques pàgines el narrador passa a ser en primera persona perquè és el mateix xiquet, el que fa la història més versemblant. La història ocorre a un món de ficció inventat i fantàstic. Es narra en passat al principi i després en present quan el xiquet exposa els seus desitjos.
Les imàtgens no són estàtiques i sobrepassen el marc de la pàgina. Cada il·lustració fa referència al text que hi ha a la pàgina i són a doble i a mateixa pàgina. Utilitza colors freds al principi però després utilitza una gamma càlida.
Respecte als valors que apareixen i les valoracions del llibre, podem trobar els animals humanitzats, la ruptura de costums estereotipats com el futbol o l'aparició de xiquets de diverses cultures distintes. Per tant, és un llibre molt cridaner i avançat, i molt poc tradicional que el converteix en una bona lectura per aquest cicle.
3- Un dia de pluja
La novel·la està situada
en un espai real, en aquest cas, una casa. L'inici de la novel·la ens precipita
en un dia de pluja, on una família tradicional formada per un pare, una mare i
un xiquet, passen un dia a casa. En aquesta història es pretén
que els personatges s'identifiquen amb els lectors, tant
els xiquets com els pares en la pel de cadascú. Per últim, el temps és
atemporal, ja que aquesta història ocórregues dia a dia a les famílies, per
tant, és un llibre que atrau, ja que els lectors poden posar-se en la pell dels
personatges
4- Un parc sense secrets
Abans de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar, de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el lector, i l´enquadernació és resistent.
La tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són, el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.
La temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i el gaudi de la literatura.
L'inici de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò, per tant és un narrador en primera persona.
A primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són, la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.
Tal com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem. L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món inventat fantàstic.
Per últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se més als infants.
Personalment, el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.
2. En Ring 1-2-3 i el món nou.
El títol és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre i és cridaner perquè està en color taronja sobre un fon negre. Destaca pel cridaner nombre del protagonista (Ring 1-2-3).
Les cobertes són de tapa dura amb il·lustracions i colors freds. Tant la portada com la contraportada són part d'un mateix dibuix que anuncien que un xiquet pensa en un món perdut i un món nou. A més, on apareix el món perdut, hi ha una frase que es refereix al mal pensament que té el xiquet del món i de la necessitat de canviar-lo. Les guardes no són iguals i estan plenes de significat i colors. La primera té colors més freds perquè simbolitza el món perdut i l'última té colors més càlids perquè fa referència al món ideal del xiquet. A més, tenen relació amb la història que es va contar al llibre i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre, però no formen part de la història en si. Les guardes, les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen.
La tipografia és distinta, ja que al llarg de la història, quan l'autor vull cridar l'atenció amb una frase, canvia el tipus de lletra i la seua mida. A més, també escriu en majúscula per a ressaltar algunes paraules.
Emili Teixidor és un autor veterà i reconegut que ha guanyat molts premis a la seua carrera i per tant la seua trajectòria és un incentive per a llegir aquest llibre. A més, aquest llibre tracta un dels temes més utilitzats als llibres infantils com el món que ens envolta: els somnis, la natura o les persones. El protagonista és un personatge pla perquè no evoluciona i al llarg del llibre parla del seu punt de vista. És un personatge atractiu, ja que és molt cridaner i no s’assembla molt a l'estereotip dels xiquets actuals, obsessionats amb la tecnologia, els jocs i que no es preocupen de la cura del nostre planeta.
L'estructura és lineal perquè està destinada a lectors inicials de primer cicle. Destaca la tècnica de la repetició, ja que a cada pàgina el xiquet parla de tot el que vol canviar. L'autor presenta els fets de manera pausada i es manté el mateix ritme al llarg de tota la història.
Aquest llibre té un final obert, ja que no es resol el conflicte principal, el mal tractament del món per part dels éssers humans. Encara que el protagonista exposa totes les idees per a solucionar-lo, al final diu que els habitants del nou món hem d'ajudar a cuidar-lo.
Està narrat en tercera persona, però als poques pàgines el narrador passa a ser en primera persona perquè és el mateix xiquet, el que fa la història més versemblant. La història ocorre a un món de ficció inventat i fantàstic. Es narra en passat al principi i després en present quan el xiquet exposa els seus desitjos.
Les imàtgens no són estàtiques i sobrepassen el marc de la pàgina. Cada il·lustració fa referència al text que hi ha a la pàgina i són a doble i a mateixa pàgina. Utilitza colors freds al principi però després utilitza una gamma càlida.
Respecte als valors que apareixen i les valoracions del llibre, podem trobar els animals humanitzats, la ruptura de costums estereotipats com el futbol o l'aparició de xiquets de diverses cultures distintes. Per tant, és un llibre molt cridaner i avançat, i molt poc tradicional que el converteix en una bona lectura per aquest cicle.
3- Un dia de pluja
El
llibre Dis-li-ho a la mare. Dis-li-ho al pare, de
Cristina Petit és una novel·la narrativa d'aventures i d’humor que pretén
divertir i donar una lliçó als lectors (xiquets) de l’importancia de fer cas
als pares. Aquest llibre és una lectura proposada per als xiquets
del primer cicle (6-7 anys).
Abans
de reflexionar sobre l'anàlisi de la lectura de l'obra, cal comentar la portada
i la contraportada del llibre, ja que criden l'atenció del lector per la seua
varietat de colors. A més a més, la il·lustració de la portada té relació amb
el títol del llibre. També destaquen les guardes que tenen la mateixa tonalitat
de color i el mateix format d'il·lustració que la portada i la contraportada,
aleshores, ens ajuda a fer una hipòtesi del llibre abans de la lectura. Això és
molt important, ja que fa atractiu i incita a llegir-lo.
Respecte
a la tipografia del llibre destacaríem que està escrit en majúscules, amb un
vocabulari clar i senzill per a un tipus de lector infantil. Encara més, els
diàlegs estan plens de repeticions i presenten una estructura lineal. També és
cridaner que l'autora destaca en negreta el títol del llibre quan apareix en la
narració i les accions que fa el xiquet protagonista de la història.
Per
altra banda, les il·lustracions són narratives, per tant, es complementen amb
el text i ajuden al lector a imaginar-se millor el relat. Aquestes, varien
subtilment en funció del que s'hi representa: quan apareix el xiquet
protagonista fent travessures els dibuixos estan més colorits i definits, en
canvi, els pares que són personatges passius apareixen menys definits i amb
colors apagats i neutres. En aquest cas, els personatges estan caricaturitzats,
ja que l'il·lustrador no està interessat a reproduir la figura humana des d'un
punt reial, sinó de còmic. A més, els esbossos no estan ben
definits, els traços són irregulars i estan pintats d'una manera irregular.
4- Un parc sense secrets
Abans
de començar a comentar el contingut del llibre, cal dir que la portada ens
permet anticipar la història, les lletres segueixen una trajectòria peculiar,
de tal manera que estan integrades en la il·lustració. També ens diu que la
història es desenvolupa en un parc i fins i tot podem fer la hipòtesi què el
conte està relacionat amb les paraules. Es tracta d´una coberta que atrau el
lector, i l´enquadernació és resistent.
La
tipografia és d´una grandària adequada, clara i es manté al llarg de tota la
història. El que crida l'atenció és que en la majoria de les pàgines apareixen
dues paraules escrites en majúscules. Això em dóna la sensació que ho fan per a
mantenir la mateixa estructura a l'hora de narrar. Aquestes dues paraules són,
el tipus d´arbre i el tipus de fruit que dóna l'arbre.
La
temàtica del llibre és la literatura, presentada d´una manera original i
atractiva per als nens, perquè l´autora té en compte els gustos dels xiquets
com és el parc. És innovador el tractament del tema perquè uneix dos aspectes
que han d'estar presents en la vida del xiquet, com són la diversió d´un parc i
el gaudi de la literatura.
L'inici
de l' història, permet al lector fer hipòtesis d'allò que vindrà després, això
dóna al lector ganes de seguir llegint. Per una banda s'utilitza una estructura
narrativa lineal, per a facilitar la lectura. A més d´això el conte presenta
una estructura repetitiva, per a agilitzar la lectura, sempre descriu el tipus
de l'arbre i seguidament parla d´uns fruits especials. El narrador al
començament de l´ història parla d'una història que l'han explicat, però en
acabar el conte, el narrador ha comprovat que aquesta història ocorre de debò,
per tant és un narrador en primera persona.
A
primera vista no apareix cap personatge principal, els personatges són xiquets
que van al parc per a gaudir d'aquest dia especial. Són ells que van visitant
arbre per arbre per a escollir les idees per als seus llibres, que finalment
escriuran al voltant del salze. Són xiquets que actuen i pensen com el que són,
la transformació que viuen els xiquets és conéixer diferents tipus de
literatura, per a escriure un llibre i gaudir fent-lo.
Tal
com ho veig, l´ història es desenvolupa al llarg d´un dia, he arribat a la
conclusió que pot tractar-se del dia de Sant Jordi, perquè he trobat algunes
similituds, és al mes d'abril i es regala una rosa a la persona que estimem.
L'espai és un parc amb la peculiaritat que els seus arbres donen fruits
literaris i es converteix en una gran biblioteca de somnis. Per tant és un món
inventat fantàstic.
Per
últim, per a mi es tracta d´un llibre il·lustrat, en què les imatges tenen una
gran importància. Les il·lustracions estan determinades per un marc imaginatiu
causant així un efecte estàtic i es troben en doble espai per a donar la
sensació de temps dilatat. Són il·lustracions narratives perquè permet saber el
que ocorrerà sense llegir el text. La tècnica utilitzada és l'aquarel·la, amb
colors vius i càlids per a cridar l'atenció als xiquets. Les imatges són
figuratives perquè simplifiquen la realitat, amb la finalitat d´aproximar-se
més als infants.
Personalment,
el que te d´especial aquest conte és la forma que te l´autora de transmetre als
xiquets les ganes d'escriure i de llegir per plaer. A més crida l'atenció
perquè no és el típic conte que presenta un conflicte, per tant jo el
recomanaria als xiquets que acaben a aprendre a llegir, perque no és un conte
que necessita una gran capacitat lectora ni de comprensió.
sábado, 15 de octubre de 2016
11. Recomanem un clàssic: ... (Charles Dickens)
Nosaltres hem triat a Charles Dickens (1812-1870), va ser un escriptor molt important sobretot a la literatura universal, a les seues obres sempre li donava una dosis d´humor e ironia i al mateix temps una gran crítica social.
La seua obra més reconeguda a l'àmbit de la literatura infantil és el conte de nadal, per això hem triat la primera part de l'obra, per a saber com és pronunciaven les paraules hem utilitzat el programa SAÓ, d´ajuda a la lectura en veu alta, a continuació us deixem el vídeo de la lectura dramatitzada. Aquest és l'enllaç:
jueves, 13 de octubre de 2016
9. “Com treballem la poesia a l’aula? Quines recomanacions de lectura de poesia us donem a vosaltres, pares i mares?”
Normalment a les aules la poesia es tracta conjuntament amb la cançó. D'aquesta manera, la poesia desenvolupa el sentit del ritme i de la musicalitat. També ajuda a facilitar la introducció en l'imaginari col·lectiu (folklore). La poesia i la cançó obri la possibilitat de viure el valor simbòlic i màgic de les paraules en la representació de la realitat (funció estètica del llenguatge).
Pensem que per a iniciar als xiquets en la lectura de poesia seria adequat poemes breus amb molta musicalitat i ritme per a facilitar la lectura i tractat des d'una perspectiva lúdica (endevinalles, cançons) per a motivar-los. També és una bona idea que els poemes tracten de temes interessants per a ells.
Activitats per a llegir poemes,
hem escollit la tècnica anomenada, mascotes poètiques. De la temàtica, casa i
escola. Els xiquets haurien d'actuar com si foren gossos. Primerament,
posarien el seu cos amb forma de gos Si estigueren en el cas que volen
desplaçar-se, doncs haurien de saltar com si foren gossos. I a l'hora de
parlar, recitarien el poema com si foren gossos, doncs haurien de lladrar cada
vegada que hi ha una pausa, quan agafen aire o simplement quan vulguen.
Vida de gos
La gent, de la mala vida,
en diu que és vida de gos.
Dependrà de quin gos siga.
Activitats per memoritzar
poemes, hem escollit la tècnica de poemes il·lustrats. De la temàtica, camp.
Aquesta tècnica consisteix al fet que quan anem recitant el poema, els xiquets
han d'anar representant amb gestos o accions el que diu el poema. En aquest
cas, tots els xiquets són marietes, per exemple quan diu amunt i avall, els
xiquets han de saltar i després han d'agenollar-se cap avall.
Marieta
Amunt i avall va la marieta,
Tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de
l’esquena,
Mira a veure si en té una
setena.
En activitats per a escriure i
recrear poemes, hem escollit la tècnica de, unes lletres molt especials. Doncs
hi haurà una lletra predominant al poema, en aquest cas és la vocal
"a". El poema el comença un xiquet/eta, per exemple recitant dos
versos, després li toca a un altre xiquet/eta i recita altres dos versos,
seguint la tècnica. Prèviament faríem llistes de paraules amb terminacions en
vocals o que tinguen la vocal escollida. Els xiquets poden fer ús del
diccionari.
L’amiga de la Marta
Estava la Marta plorant davall
la taula,
quan de sobte va aparéixer la
fada.
Aquesta observava la
fada,parlant amb una rata.
La fada portava una ensaïmada,
que de sobte la rata li la en
furtava.
La pobra Marta, només
necessitava una abraçada
de la seua amiga la fada. Vídeo: https://youtu.be/hmId9PVl7iE
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)