16. Continuem llegint!

Més ressenyes de llibres diferents:

1. Gelat de tres boles poemàtiques

L'autora del poemari Versos de tres sabors, és Maria Dolors Pellicer, mentre que les il·lustracions d'aquest poemari són de Rosanna Crespo. La publicació té seixanta-nou pàgines. Aquesta obra està editada per Edicions Voramar. La primera edició va ser l'any 2006 fundades per la mateixa editorial a Madrid i la segona va ser l'any 2007 a València. Aquest tipus de poemaris són per a xiquets a partir de huit anys (lector model).

En aquest llibre, trobem un recull de seixanta poemes titulat i organitzats en tres apartats temàtics, els sabors a què fa menció el títol del llibre. "Sabors d'escola", "Sabor de mar" i "Sabor de muntanya". L'autora s'adreça a la infantesa i aquest fet concorda amb la selecció de temes i estil. Els poemes s'acompanyen de dibuixos en blanc i negre de Rosanna Crespo.

El conjunt de l'obra poètica fa un trajecte bàsicament per dos eixos temàtics, que representen ordenats segons la quantitat de poemes que s'hi atribueixen: els elements naturals i paisatgístics (la mar i la muntanya) i, l'escola i els xiquets i xiquetes. Maria Dolors Pellicer, va estudiar magisteri, aleshores és mestra de professió, forma part de moviments de renovació pedagògica, aprofundir en l'estudi de la llengua, llegir fer vida a l'aire lliure i amanir histories per a infants.

Pretén transmetre una concepció de l'ensenyament, del món escolar i de la infantesa. Però, en el mateix poema, a vegades, trobem més d'un eix temàtic. Tot i que el lector de l'obra poètica de Maria Dolors, sempre manifesta, que els xiquets i xiquetes són els protagonistes i/o els receptors dels seus textos. En aquesta secció hi ha un recull de vint-i-cinc poemes, l'ordenació dels quals conforma un curs escolar: s'inicia amb un poema sobre la tardor, l'estació en la qual s'inicia l'etapa escolar i acaba amb "S'acaba el curs". Entremig hi trobem poemes representatius sobre la biblioteca, sobre el material escolar, sobre la classe de Música, sobre el pati, cançons populars i, sobretot, poemes relacionats amb la multiplicitat dels xiquets i xiquetes que es troben a l'escola.

L'escola, als poemes de Maria Dolors, és un ambient alegre on es treballa i s'entreté, on els xiquets i xiquetes es diverteixen i fan coses captivadores. Es pot recalcar, que els xiquets i xiquetes que apareixen en els poemes, són feliços. És l'eix temàtic més pletòric en l'obra poètica. S'intueix l'aproximament que fa l'autora als temes d'aquest acolliment com: els fenòmens meteorològics, els animals, la mar, el Sol, la Lluna i les estacions. D'una altra banda, la mirada burlesca, lúdica i innocent a la natura i al paisatge, que s'expressa en poemes descriptius i acolorits.

Trobem una diversitat temàtica, que s'acomoden a uns esquemes rítmics homogenis. L'autora construeix poemes curts o mitjans, freqüentment amb versos d'art menor i regulars sil·làbicament. Principalment, de rima assonant i amb una composició de versos plans. Els esquemes mètrics són senzills i meticulosos, ja que hi trobem una quantitat de recursos expressius com les al·literacions, les enumeracions o també estructures paral·leles que produeixen una poesia agradable i amb un ritme apreciat. Però, es pot destacar que hi ha o es pot trobar més d'un model estructural.

La majoria dels poemes, es construeixen a partir d'un text, ja que s'intueix com hi ha una estructura narrativa darrere, amb una presència de diàlegs o formes d'estil directe, que moltes vegades ens expliquen una història. Aleshores, hi trobem personatges, escenari, seqüència temporal, fórmules rituals d'inici i també d'acabament. També, hi ha caracteritzacions com la descripció de personatges, espais, objectes o situacions. I així mateix, poemes que ens fan reflexionar o fer-nos qüestions relacionades amb determinats temes. Però, en totes les situacions, hi trobem la utilització de la tercera persona.

Cal destacar, que trobem poemes d'endevinalles, cançons de repicar, jocs verbals, cançons de bressol, embarbussaments, etc. O també trobem de tradició popular amb la finalitat de crear situacions comunicatives. Quant als recursos retòrics, aquests formen el principal eix estructural de determinats poemes, ara bé, la personificació de poemes descriptius o poemes d'endevinalles sobre elements naturals, siguen metàfores, comparacions o enumeracions.

Finalment, quant a l'obra de Maria Dolors Pellicer, és una obra indivisible, amb un nivell adequat. Els poemes dels diferents reculls comparteixen uns semblants esquemes mètrics, uns models formals i uns eixos temàtics amb algunes diferències. Així mateix, el perfil poètic relacionat amb la natura i el paisatge, sobre l'escola i la infantesa, i altres temes amb una actitud critica.


2. Castigats!

El títol d'aquesta obra de teatre és temàtic, ja que es refereix al tema del llibre, els càstigs de tres xiquets. A més, és un títol molt cridaner perquè és curt i apareix amb una gran lletra i amb exclamació.

Les cobertes són de tapa tova amb il·lustracions i amb un color de fon verd. A més, tenen relació amb la història i ajuden a fer una hipòtesi sobre el contingut del llibre. La portada mostra el títol, l'autor i l'il·lustrador dalt d'un dibuix d'un dels xiquets i del malvat del conte (Tirant). A la contraportada apareix el dibuix d'un dels xiquets d'esquena i al costat un petit argument de l'obra i unes dades de l'autor. Les cobertes i el títol criden l'atenció del lector i l'enganxen per a llegir l’obra.

Pel que fa als personatges, l'obra tracta dels càstigs de tres xiquets per part d'un malvat anomenat Tirant. Tant els protagonistes com l'antagonista són personatges que tenen una evolució al llarg de l'obra perquè els xiquets aprenen les coses males i bones dels seus errors i el Tirant aprén que no pot castigar als xiquets segon el seu criteri i sense pietat. Això és molt bo per als xiquets de primària, ja que s'adonaran que totes les accions tenen una part negativa i una positiva i que s'ha d'aprendre de les errades. Es fa un símil del Tirant amb la figura de l'home del sac, una figura tradicional que ha fet por als nens des de fa molts anys. A més, cal destacar que els personatges secundaris apareixen i desapareixen, fent l’obra més dinàmica.

L'estructura de l'obra està ben clara, ja que té un només un acte que es divideix en huit escenes. A més, abans de l'obra hi ha una introducció i al final del llibre hi ha propostes d'escenificació. El plantejament de la història correspon a les escenes un i dos, el nus a les escenes de la tresena a la setena i el desenllaç a l'escena huitena. A més, hi ha un canvi d'espai a la segona escena quan els xiquets entren en l’ habitació dels càstigs i altre a l'escena huitena quan els xiquets deixen al Tirant i tornen a les seues cases.

L'espai escènic és molt interessant, ja que la historia es desenvolupa en dos mons, les cases dels tres xiquets que fan referència al món real, i l'habitació dels càstigs que fa referència al món fantàstic. Per tant, les cases dels xiquets tenen connexió amb el món real però l'habitació dels xiquets no. El públic no interactua a l'obra.

Al llarg de l'obra trobem efectes de suspens, intriga i sorpresa que criden l'atenció del lector. L'autor també juga molt amb l'engany i la confusió dels personatges a l’obra. Es tracta d'una obra còmica amb elements de suspens. Aquests efectes són possibles amb l'ajuda de les acotacions que fan la representació de l’obra més clara.


Per últim, a la història apareix principalment el valor de l'amistat, l'aprenentatge de les errades i el perdó. Els xiquets aprenen de les seues errades, els pares perdonen als seus fills i el Tirant queda frustrat pel seu rancor als nens.

3. LA POR DELS XIQUETS VALENCIANS.

Publicat per Andana Editorial, La Maria no té por de Francesc Gisbert, escrit a partir de la cançó de Dani Miquel i amb il·lustracions de Riccardo Maniscalchi, és un llibre ple d'aventures fantàstiques que ens farà descobrir els monstres de la nostra cultura valenciana. Cal destacar que ha sigut escollit el millor llibre infantil als XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Està escrit per a un públic infantil entre 7 i 10 anys.

Abans de reflexionar sobre l'anàlisi de la lectura de l'obra, cal comentar la portada y la contraportada del llibre. Primerament, el títol del nostre conte ens avança la temàtica, per tant ens permet anticipar-nos a la història. Quant a les il·lustracions poden veure que Maria, la protagonista del conte, apareix en la portada del llibre llegint El llibre dels espantacriatures, altre conte que també formarà part de la lectura. La tonalitat de colors utilitzats són foscos, destacant el color verd i marró representant la por, la intriga i el misteri. D'altra banda, la contraportada és el llibre que porta la xiqueta en la portada, amb la mateixa tonalitat de colors semblant un llibre antic i enigmàtic. Cal destacar les guardes, ja que també ajuden al lector a imaginar-se la temàtica de la història. El disseny d'aquestes són ombres de diferents monstres i manté el mateix estil que la portada, la contraportada i les il·lustracions del conte.

L'estructura narrativa d'aquesta història és molt original. Una de les seues peculiaritats és que l'autor inclou un llibre dins d'altre, combinant les aventures que viu Maria amb el llibre dels espantacriatures on coneixerem les característiques d'aquestes. Llegint aquest llibre, els xiquets i xiquetes s'aprofundiran en una apassionant novel·la d'aventures amb la protagonista Maria, on ens trobarem als monstres de la nostra cultura valenciana com el Butoni, el Banyeta, l'home del sac, les bruixes o fades, etc. A més, Maria haurà de superar les «Tres Proves de la Por»: portar-li el collar de l'Encantada a Pinta l'Avorrida, dur-li una ploma de la Cuca Fera i regalar-li el turbant de Mussa, per a poder completar la seua missió. Per tant, s'ha de destacar l'originalitat de la història i la sensibilitat de la narració.

Per últim, tornant a les il·lustracions i la tipografia del text cal remarcar alguns aspectes. En relació amb les il·lustracions poden veure com Ricardo Maniscalchi ens ajuda amb els seus dibuixos a mostrar escenes, accions i representar als nostres monstres. Per a açò l’il·lustrador utilitza una varietat de plans. Quant a la tipografia el més destacable es que s’utilitzen diferents tipus de lletra i que l’autor interactua amb els lectors a traves d’unes bafarades i això les permet reflexionar sobre la història i sentir-se un dels protagonistes del conte.